Lo tresaur dels Albigeses

Fiche technique

Format : Broché
Nb de pages : 168 pages
Poids : 230 g
Dimensions : 15cm X 22cm
Date de parution :
ISBN : 978-2-8240-0897-4
EAN : 9782824008974

Lo tresaur dels Albigeses

de

chez Ed. des Régionalismes

Collection(s) : Au viu leupard

Paru le | Broché 168 pages

14.95 Indisponible

abans-prepaus Joan-Jacme Bedu | revirada occitana de Miquéla Cabayé-Ramos e Sèrgi Viaule


Quatrième de couverture

Lo tresaur dels Albigeses

Revirat en Occitan

Lo Tresaur dels Albigeses, tal coma La sang de Tolosa, es un roman de la gèsta medievala occitana. Lo legendari e la mitologia i tenon una plaça caporala. Un genre literari segurament pas pro desvolopat dins las Letras nòstras. Pr'aquò, lo ric e apassionat passat occitan es matèria a evocacions romanescas e poeticas. Maurici Magre o aviá comprés e lo sapièt trabalhar.

Amb l'autor tolosenc, aquela gèsta se vira lèu en quista esperituala. De mercés son caractèr fantastic, e quitament esoteric, aquel roman pivelant flaira bon l'estranhetat d'un monde ont la magia teniá una plaça màger. Avèm aquí una òbra embelinaira que dintra dins la tradicion del roman occitan del sègle XXen.

Aprèp aver publicat La sang de Tolosa en lenga occitana, las edicions dels Regionalismes se fan un dever d'ofrir al lectorat occitanofòn Lo tresaur dels Albigeses, dempuèi de temps esperat. Los dos romans essent indissociables. Aquesta edicion foguèt possibla de mercés la revirada de Na Miquèla Cabayé-Ramòs e'N Sèrgi Viaule que fa viure aquesta òbra iniciatica dins un vestit occitan dels mai dinamics que siá. Maurici Magre s'ameritava ben aquel omenatge.

Biographie

Maurici Magre nasquèt lo 2 de març de 1877 a Tolosa. Moriguèt lo 11 de decembre de 1941 a Niça. Foguèt tre 1891, a l'edat de catòrze ans, que compausèt sos primièrs poèmas. Sos primièrs recuèlhs foguèron publicats en 1895, aviá dètz-e-uèit ans. Escriguèt fòrça pel teatre. Sas pèças foguèron jogadas dins los teatres mai presats d'Euròpa. Mas foguèt tanben un romancièr requist. Plan de sas òbras romanescas s'ameritan d'èsser reviradas dins sa lenga mairala. Lenga que, sul tard, regretèt d'aver pas escricha.