Paru le 01/02/2005 | Relié 239 pages
Tout public
prefaci de Christian Laus
Dins los sovenirs d'enfànçia d'Enriqueta Guilhèm las paraulas d'òc se mesclavan a las sabors, als perfums e als bruches familiars que poblavan las cosinas d'un còp èra. E i aviá la lenga qu'èra coma una salsa que ligava totas aquelas sensacions, lor donava una significacion. Coma se fa amb un recaliu, sufisiá de bufar dessús per la tornar far viure. Venguda un rite, aquela cosina celebrava los moments importants de la vida païsana : lo masèl, batesons, vendémias, la vòta, las fèstas de la Glèisa. Se manjava fòrça, caliá plan se refar los muscles. Mas çò qu'Enriqueta Guilhèm nos ramenta amb bonaür es la jòia qu'asondava dins aquelas taulejadas qu'amassavan mainatges, pepins e meninas e totes los qu'avián trimat amassa. Aquà èra coma una fèsta del trabalh.
De la bouche à la langue, plus de 120 recettes précédées d'une évocation des fêtes d'autrefois. Cuisine festive, celle des fêtes familiales et villageoises qu'Henriette Guilhem fait revivre, de la fête du cochon à la fête des vendanges, ou cuisine parfois bien modeste de tous les jours, c'est la cuisine à vue de nez. Celle de nos grands-mères qui ignoraient la balance de nos modernes livres de cuisine, mais dont elle a retrouvé ingrédients et dosages et qu'elle transmet dans son vocabulaire et son contexte d'origine. Cristian Laus